Totó: -Ai mira, tenen microones, no?
Kachito: -No és un microones, és una finestra.
(mirant una foto d'en Dankoro a Leicester)
LiLLie: -Què fals aquest decorat, no?
Totó: -Sí, és el que també van fer servir durant el rodatge de Blancaneus.
(mentre veiem l'escena del bosc de "El club de los poetas muertos")
Totó: -Kachito, ets guenya però al revés.
Dankoro: -O, el què és el mateix, ets com un peix.
-A aquell se'l trobarà un boletaire, a la muntanya, entre bolet i bolet, en pla cadàver.
(siniestro mode)
Kachito: -Quina crema em puc posar a la cara?
Totó: -La crema catalana.
Totó: -Els teus c*llons, que també són catalans.
(no li donis idees)
-Estem molt contents, però tot és ciència ficció. I jo no sóc jo perquè... Estic posseït.
(un dia que no es trobava bé)
LiLLie: -Em fa mal l'esquena.
Totó: -A en Rambo li feien mal les cames, de ballar, i a vosaltres l'esquena.
Dankoro: -Rambo bailongo.
-Faig badalls per culpa de l'aire condicionat.
(al cotxe)
-Una vegada un noi va anar a cagar a la via i el tren no va poder frenar a l'estació perquè, al passar per sobre de la tifa, va relliscar.
(no m'ho crec)
-Aquest programa hauria de ser il·legal, els menors no poden treballar!
(parlant sobre el programa "Eurojúnior")
Totó: -Com es diu aquest esport que surt per la tele? Piscina rítmica?
LiLLie: -Natació sincronitzada.
-A Florència és tutto bello. Lo pitjor és el menjar perquè és caqui per tutti, caguin apretant les dentutis. Aquí ningú menja bé.
(de viatge per Itàlia)
-Els paletes d'ara haurien d'aprendre dels romans. Abans les cases eren indestructibles.
-Tu no saps que els bolets eren persones abans? Ens han anat envaïnt fins que tots hem acabat sent rovellons.
(ei, parla per tu)
-Ja no queda cap mol·lècula d'èsser humà. Tots sóm espores.
(però no has dit que tots érem rovellons??)
-Tinc agulletes per haver anat en tren.
(tarà, tarà... tarà, tarà...)
Totó: -Perquè els bancs quebressin, hi hauria d'haver una catàstrofe nuclear.
Dankoro: -Com? Has dit mundial o nuclear?
Totó: -He dit mundial.
LiLLie: -Jo he entès nuclear.
Totó: -Jo també.
-Aquest noi té tanta cera a les orelles que no pot cantar bé.
(parlant sobre l'Hugo d'Operación Triunfo 2)
-Està ben fotut el mamut.
(mentre veia l'animació del "mamut chiquitito")
Dankoro: -La "h" de la paraula "hores" no és majúscula, sinó minúscula. Així que no facis com el teu advocat, que no sap escriure.
Totó: -El meu advocat sí sap escriure, el que no sap és llegir.
-Els mapes de carreteres enganyen.
(com el Sr.Ramon a les seves criades?)
Kachito: -No rondinis més.
Totó: -D'acord... Intentaré no rondinar.
LiLLie: -Doncs a veure quant temps aguantes a partir d'ara. Són i 43, segur que a i 45 estaràs rondinant.
[ 20 segons més tard ]
Totó: -J*der! Tinc calor!!
LiLLie: -Hòstia, 20 segons, acabes de batre el teu rècord!
-Aquesta aspiradora farà forats a les parets de casa.
(les aspiradores d'ara fan funcions de taladro?)
LiLLie: -Mira, una merla! Per cert, com es diu merla en castellà?
Totó: -Pajarraco negro con pico.
-Ei, escolteu, al costat d'una patata he trobat un meló.
(per un moment pensava que passava algo realment greu)
-Ho pots anar a comprar el dia d'en Robafaves, segur que estarà d'oferta.
(aquest dia deu existir al teu planeta perquè en aquest...)
-La LiLLie és molt maca però té uns prontos...
(diuen que val més "pronto" que tard)
Totó: -I no han fet fora a aquella que tenia depre?
LiLLie: -Qui tenia lepra?
(conversa mentre veiem OT 2)
-He menjat com un lladre desgraciat, he menjat com un capellà.
-Ho podríem celebrar el dia de l'hora H.
(tanta presició em desborda)
Totó: -¿Me oyes Agustín?
Agustín: -No, no te oigo.
(al telèfon)
Kachito: -Tira't cap allà!
Totó: -Jo no tinc cap tiet capellà.
-Tinc tota la sang a la panxa perquè tinc son i no puc pensar.
Kachito: -Però vols fer el favor de callar, veu en off?
Totó: -Jo no em dic Veuenoff, Veuenoff és un nom rus.
(veient una pel·lícula)
-Si no hi som és perquè hem marxat.
